Tot això hem recorda a la meva època de nena on l’únic programa que podia parla una mica de ciència i sobretot ciència per nens era el món d’en Beakman on des de el pol sud el Beakman acompanyat de la Josie (una noia molt espavilada) i el Lester (una rata una mica inculta) ens explicaven de forma divertida i amena el món de la ciència, qui saps quan científics han crescut amb ells?        

Això ens porta a pensar que si Espanya no té un sistema científic potent en un futur no podrà aspirar a ser competitiva. També hem de pensar que en el context de crisi que estem vivint sigui lògic restringir pressupostos, però l’inversió en I+D+i és també una inversió de futur.

Science és una revista que parla desde genètica fins astrofísica, és una lectura essencial per a qualsevol interessat en la ciència, inclou cobertura sobre noticies, anàlisis i prespectives, edicions especials i una extensa secció de treball.  Science és dels membres de la Associació Americana per a l’Avenç Científic. Fundada al 1880.  

La seva web és: http://www.sciencemag.org/

Nature t’aproxima l’últim de la ciència internacional, inclou noticies fins investigació original. Nature és concentra en les més avançades àrees de la ciència, desde la biotecnologia fins l’investigació espaial. Fundada al 1869.

La seva web és: http://www.nature.com/

En 2007 aquestes dos revistes van ser guardonades amb el premi Princep d’Astúries de Comunicació i Humanitats.

Altres revistes de divulgació dedicades per a tots els lectors i que a més són espanyoles són: Muy Interesante i Quo.

Quo és una revista de mensual que inclou temes de salut, sexualitat, ecologia, tecnologia, nutrició, psicologia i vida humana. La revista fou creada per la filial espanyola de la editorial francesa Hachette Filipacchi. Fou publicada en Espanya en 1995.

La seva web és: http://www.quo.es/

Muy interesante és una revista mensual de divulgació i ciència popular, creada i publicada pel Grupo G+J España en 1981. Parla sobre ciències biomèdiques, tecnologia, astrofísica, psicologia i història.

La seva web és: http://www.muyinteresante.es/

Aquest és el cas de www.visualcv.com  , ja que ens ofereix la possibilitat de fer un currículum incloent mostres de treballs, cartes, gràfics, audio, vida i imatges. A més es poden compartir els VisualsCV a través del correu electronic, i controlar qui el veu  

En el camp de la ciència d’alt nivell és una activitat molt exigent, en la que la competición entre els investigadors de tot el món requereix una dedicació espectacular, encara que els homes i les dones estiguin igualment capacitats per la ciència competitiva, aquesta etapa de la carrera científica en la que es requereix major dedicació coincideix amb l’edat de la maternitat.

Aquesta coincidencia és un handicap per a totes les carreres, però també es deu a la tendencia que tenen les dones a sacrificar la seva carrera per la de la seva parella,  ja que en el cas dels homes esta “permès” arribar tard a casa si volen ser competitius en la feina, en canvi, per les dones això no esta reconegut, especialment si hi ha fills i molt més si són petits.

En conclusió, per fer algun canvi fa falta un canvi de mentalitat ja sigui per part del homes, de les dones i dels empresaris per garantir una simbiosi entre la feina i la vida familiar. 

L’objectiu de la ciència 2.0 és l’interactuació i la col·laboració entre els científics així com la divulgació d’aquesta entre la població mitjançant les noves tecnologies degut al creixement de la World Wide Web i la propagació de telèfons mòbils i WiFi.

Sense oblidar la ciència 1.0, ja que la ciència 2.0 comparteix amb la ciència 1.0 l’hipòtesi, models de predicció i la necessitat de validesa, repetició i generalització.

Aquest canvi es degut a la necessitat de transmetre més faciltment els coneixemts científics, el ràpid creixement de les noves tecnologies i així com la ràpida evolució i propagació de les xarxes socials com Google, Facebook, Wikipedia, MySpace,…. entre la població.

En química, The IUPAC International Chemical Identifier, és un identificador de text per a les substancies químiques, dissenyat per a proporciona un nivell de lectura, codificar i facilitar la cerca d’informació en bases de dades i webs. Va ser desenvolupat per la IUPAC i NIST durant el 2000-2005.

Els identificadors descriuen les substancies químiques en termes de capes d’informació(els àtoms, els enllaços de conectivitat, informació tautomèrica, informació d’isòtops, estereoquímica,….)

Els InChIs són de lliure ús i no tenen propietat, poden ser calculats a partir d’informació estructural i no tenen que ser cedits per alguna organització.

Pot expressar més informació que la notació SMILES. L’algoritme InChI dóna informació estructural el qual es pot convertir en un identificador únic en un procés de tres fases:

1. normalització (per eliminar informació redundant).

2. canònics (per a generar una etiqueta de nombre únic per a cada àtom).

3. en sèrie (per a donar una cadena de caràcters).

Els InChIKeys és una longitut fixa (25 caràcters) condensa la representació digítal del InChi que no és legible pels als humàns. InchIKey es va publica en septembre del 2007 amb la finalitat de facilitar les cerques de compostos químics en la web, ja que són problemàtiques amb la llarga duració InChI.

Cada InChI comença amb la cadena “InChI=” seguit pel número de versió. La resta d’informació esta estructurada com una seqüència de capes i subcapes, cada capa proporciona un tipus especific d’informació. Les capes i subcapes estan separades per delimitar (/) i comenecen amb un prefix caracteristic.

En química, Simplified Molecular Input Line Entry Specification o especificació d’ingres lineal molecular simplificat és una especificació per a descriure l’estructura d’una molècula utilitzant cadenes ASCII curtes.

Fou desenvolupada per Arthur Weininger i David Weininger a finals dels 80, però ha estat modificada per molts altres. En 2007, es va desnvolupa un estàndard obert anomenat OpenSMILES per la comunitat de química del codi obert Blue Obelisk.

El terme SMILES es refereix a una notació lineal per a codificar estructures moleculars. Els termes canònic i isomèric poden portar a alguna confusió quan s’aplica a SMILES. Els termes descriuen atributs diferents de les cades SMILES i no són mútuament excloents.

Es pot escriure un nombre diferent i vàlid de cadenes SMILES per a una molècula. S’han desenvolupat algoritmes per assegurar que es genera la mateixa cadena SMILES per aquesta, sense importar l’ordre dels àtoms en l’estructura. Aquesta cadena és única per a cada estructura, encara que depèn del algoritme de “canonicalizació” utilitzat per a generar-lo, i s’anomena SMILES canónico Aquest algoritmes converteixen primer l’SMILES a una representació interna de l’estructura molecular.

La notació SMILES permet l’especificació d’estereoisòmers. Aquestes estructures no poden ser especificades únicament mitjançant la connectivitat, així que les cadenes SMILES que codifiquen aquesta informació s’anomenen SMILES isomèrics, aquest terme també s’aplica a cadenes SMILES en les quals s’especifiquen isòtops. Permet l’especificació parcial de la quiralitat.